La mare és la meva floreta, em mima i te cura de mi, em protegeix i em relaxa.
El meu germà em posa el pipo quan ploro, em corda les corretges del maxi cosi quan vull sortir a fer una volteta (veure foto), m’explica contes, em canta cançons, em renya quan l’agafo dels cabells, em porta joguines, em pentina, em posa colònia, ajuda a la mare a donar-me la fruita a les tardes. Per tant li perdono lo dels gomets del post anterior.
Però el pare? Em fa plorar quan em canvia el bolquer, m’obliga a banyar-me, em posa cremes que estan molt fredes, i em treu els mocs amb l’aspirador tot i que sap que em molesta i li he demostrat en reiterades ocasions, em canvia de roba tot i que jo no vull. I per si tot això no fos suficient, em fa ballar cançons dels anys 80, (del pal “She works hard for the money” de Donna Summer).
Pare, a tu no et perdono lo dels gomets!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada