Un dia abans del meu primer aniversari

Ha passat quasi anyet i se’ns ha passat com un somni. Podem dir que hi ha hagut hores que han semblat dies sencers, dies que han semblat setmanes. Setmanes que han semblat dies, i pràcticament hem arribat a l’any en un obrir i tancar d’ulls.  La família i els amics és el que més m’ha agradat de tot el que he trobat. I totes les sensacions, és a dir, les formes, els tactes, els aromes, els sabors, els sorolls, son les experiències més agradables que he experimentat mai. Gràcies vida, gràcies mami.

Vistes des de una muntanya anomenada “El Toro”

Disposàvem d’una vista panoràmica de l'Illa de Menorca en 360 graus, El papi agafant-nos a tots dos per sortir fent ostentació de lo forçut que és, a la foto. (Total per acabar cansat abans d’hora i queixar-se quan arriba a casa de que “necessita descansar”).

La mara més assenyada m’asseu en una barana, això si, m’agafa ben fort per que no caigui.

El tete, mirant pels prismàtics que duia el papa, per estalviar-se l’euro dels telescòpics que solen haver en aquests indrets, ji ji molt característic seu.

Excursió amb tàndem

L’equipament que portàvem estava minuciosament escollit per la mama. Gorra i ulleres de sol per protegir-nos del sol i sabates menorquines, ara bé, jo anava sense ulleres i sense sabates, no fos cas que les perdéssim pel camí. Varem anar des del “Llac de Cala en Bosch” fins a la platja de Son Xoriguer. Varem riure molt, sobretot quan varem baixar per una rampa després de que la temeritat i la tossuderia del papa guanyés a la prudència i el seny de la mama.

Tardes romàntiques al Cap d’Artrutx

A vegades el millor és improvisar, com el que fèiem algunes tardes durant les vacances d'aquest estiu. Simplement aturàvem el cotxe en algun lloc en que es pogués veure la posta de sol en el mar. I així podiem gaudir d'una posta de sol càlida, tranquila i romàntica.

(Música: versió en Saxo de “Stand by me” de Leiber Stoller).

Son Xoriguer (les imatges no sempre son el que semblen)

Si feu un primer cop d’ull a la foto, veureu una foto encantadora d’un pare amb els seus dos nens jugant a la sorra de la platja. Ara bé, el que no és veu es quelcom més curiós que aquesta primera impressió.  El meu germà està mirant orgullós i content la seva proesa, ja que acaba d’esquitxar amb la pistola d’aigua que porta a la ma ni més ni menys que a la mama, que ens estava fent la foto. El pare, lluny de disposar-se a renyar al seu fill gran, centra tota la seva preocupació a veure si la galleda a on carrega la pistola d’aigua e Sergi encara te prou nivell per continuar amb la diversió. I jo, miro més enllà cap al paisatge intento trobar la inspiració de què puc fer amb una pala dos camions y la sorra de la platja. La resposta sembla evident, però amb tant d’enrenou no podia concentrar-me.

Quina tocada de “co___ns” (si em permeteu la expressió)

A aquesta foto es pot veure a la mare que “m’està tocant els co___ns”, en sentit figurat i també real, si no fixeu-vos en la imatge. Acabo de despertar-me d’una becaina de mig matí i a la mare no se li acut res millor que ficar-me a l’aigua, això per una banda, i per l’altre, veieu d'on em te agafat. La meva cara parla per si mateixa, és tot un poema. El tete però, si que sembla que s’ho estava passant més bé, és aquest que surt d’esquenes al costat, jugant amb les onades.

Cala en Bosch (Menorca) Juliol 2012

Després d’una passejada a primera hora del matí, entre Son Xoriguer i el Far d’Artrutx a la motxilla del papi, res millor que prendre un bany relaxant amb la mama i el tete a la platja. Relaxant, sempre i quan no hi intervingui el meu pare, amb la seva obsessió de portar-nos a mi i al tete a la bora de les roques a ensenyar-nos els peixos.  Quina mania, no se que li fa pensar que ens agrada, si cada vegada que veiem un peix cridem de pànic. Crec que al pare li agrada sentir-nos cridar, ja que sempre ens fa cridar a mi, al tete ó a la mama. És corcó com ell sol.

El meu primer amor

Pel que he anat veient és força habitual sentir a tots els pares dir que es menjarien ó els agradaria menjar-se als seus fills (en sentit figurat, és clar), però jo durant les primeres vacances d’estiu de la meva vida, vaig adonar-me que també volia menjar-me a la meva mare, (també en sentit figurat, és clar).  Si és que la miro als ulls l’agafo de les orelles i la veig tan bonica que l’únic que se m’acut és mossegar-li el nas. És tan bonica, és en el primer que penso quan em llevo i el la última cosa en que penso quan m’adormo, és tal com diu el títol d’aquest post, “el meu primer amor”.