Pel que he anat veient és força habitual sentir a tots els pares dir que es menjarien ó els agradaria menjar-se als seus fills (en sentit figurat, és clar), però jo durant les primeres vacances d’estiu de la meva vida, vaig adonar-me que també volia menjar-me a la meva mare, (també en sentit figurat, és clar). Si és que la miro als ulls l’agafo de les orelles i la veig tan bonica que l’únic que se m’acut és mossegar-li el nas. És tan bonica, és en el primer que penso quan em llevo i el la última cosa en que penso quan m’adormo, és tal com diu el títol d’aquest post, “el meu primer amor”.
Com t'estimo! <3
ResponElimina