Aventures i desventures de caminar tot sol (segona part)



Que el segon fill ho te més fàcil per aprendre a caminar perquè el germà gran el motiva, MENTIDA !. Una cosa és motivar, i una altre és sabotejar. I és que a la mínima que els pares jugaven a passar-me entre ells per fer que caminés distàncies curtetes, el tete venia per acaparar la seva atenció jugant al mateix, i a sobre fanfarronejant de lo sobrat que anava ell en aquest afer de caminar. Per no parlar de que a la mínima que em disposava a practicar tot sol, havia d’anar amb el neguit al cor de vigilar que el tete no m’agafés en pes com si fos un ninot, ó comencés a cridar i a picar de mans al meu costat com un esbojarrat.

Per últim, mama, gràcies per la teva perseverança, i és que si només fos pels mètodes del papa ó per les ajudes del tete, crec que encara aniria de quatre grapes.  ;-*

Aventures i desventures de caminar tot sol (primera part)



Ara ja ho tinc dominat,  però enrere queden uns moments, si més no, interessants de recordar:

Si us plau, papa, per accelerar el procés d’aprenentatge no cal anar descalç, ni caminar sobre la sorra calenta de la platja, ni caminar sobre les rajoles fredes del terra de casa, per no parlar de la gespa molla, (és un mite, pot ser per la gent gran que te els peus endurits si, però per a un nadó, creu-me que no), i és que les pelis de Kung  fu que t’agradaven de petit, han influït massa, en el teus  mètodes d’aprenentatge per a nadons. Coma mínim, fes cas a la mare deixa’m portar uns mitjons d’aquells que porten unes gometes a la planta per no relliscar. Pare, pren nota.

L’únic que em queda de consol és que el tete també va haver de passar pel mateix, ji ji.

Una altre cosa pare. Lo de posar-me la música de la banda sonora de “Roqui” amb el You-tube del móbil per motivar-me, ... , en fi crec que no calen paraules... Bé si més no reconec que les teves intencions devien ser bones.

Resum del darrer trimestre 2012

Aquests darrers mesos han estat molt atrafegats, tenint en compte en meu nou horari “acadèmic” ha estat de 08:30 a 17:00 i que sortint l’escola m’havia de banyar, havia de compartir una petita estona de jocs amb el tete gran i després sopar. Puc argumentar que entre setmana no he tingut massa temps per actualitzar el meu bloc. Durant els caps de setmana, els pares tampoc m’han deixat parar gaire, entre el meu primer aniversari el 16/09, l’excursió Berga amb una amics, les vacances a Andalusia amb la família durant el pont del Pilar, les fires de Girona, els dinars amb familiars o amics, les jornades de compres als centres comercials, i les sortides amb tricicle mentre el tete practicava lo d’anar en bici sense rodetes. Pràcticament podem dir que durant els caps de setmana tampoc he tingut massa temps per dedicar-m’hi.

Ara bé, com que estic de vacances de Nadal, aprofito per explicar-vos algunes experiències que m’agradaria compartir.