diumenge, 23 de desembre del 2012

Aventures i desventures de caminar tot sol (primera part)


Ara ja ho tinc dominat,  però enrere queden uns moments, si més no, interessants de recordar:
Si us plau, papa, per accelerar el procés d’aprenentatge no cal anar descalç, ni caminar sobre la sorra calenta de la platja, ni caminar sobre les rajoles fredes del terra de casa, per no parlar de la gespa molla, (és un mite, pot ser per la gent gran que te els peus endurits si, però per a un nadó, creu-me que no), i és que les pelis de Kung  fu que t’agradaven de petit, han influït massa, en el teus  mètodes d’aprenentatge per a nadons. Coma mínim, fes cas a la mare deixa’m portar uns mitjons d’aquells que porten unes gometes a la planta per no relliscar. Pare, pren nota.
L’únic que em queda de consol és que el tete també va haver de passar pel mateix, ji ji.
Una altre cosa pare. Lo de posar-me la música de la banda sonora de “Roqui” amb el You-tube del móbil per motivar-me, ... , en fi crec que no calen paraules... Bé si més no reconec que les teves intencions devien ser bones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada